ZEBRASOMA SCOPAS

Nom científic: Zebrasoma Scopas.

Nom comú: Cirurgià marró.

Origen: La seva distribució geogràfica va des de l'Oceà Índic, en les costes orientals d'Àfrica, passant per Índia i Indonèsia, fins a Japó, Austràlia i la Polinèsia francesa.

Hàbitat: Sol veure's tant en llacunes protegides com en zones exteriors d'esculls coral · lins, entre 1 a 60 metres de profunditat.

Morfologia: Cos ovalat, amb forma de disc en alçar les aletes dorsal i anal, nas prominent. La coloració varia depenent de l'edat: de juvenils són de color groguenc, amb un to més fosc cap al marró verdós en les aletes i amb petits punts de color blau clar per tot el cos; d'adults el color groguenc desapareix donant pas a un marró verdós.Té dues espines extraïbles a cada costat de l'aleta cabal què les usen per defensar-se d'altres peixos. Aconsegueix els 40 cm. de llarg, i d'alt, amb les aletes dorsal i anal esteses.

Manteniment: La il·luminació haurà de ser necessàriament intensa perquè pugui desenvolupar-se una colònia d'algues suficient, de la qual s'alimenta. A més requereix mantenir un bon nombre de roca viva entre la decoració de l'aquari amb suficients amagatalls. Són sensibles a determinades malalties relacionades amb la pell. És recomanable la utilització de esterilitzadors de llum ultraviolada per a l'eliminació de les plagues patògenes. L'addició a l'aquari de gambes netejadores com Lysmata amboinensis o Stenopus hispidus, ajuda a mantenir la salut de la seva pell, ja què en netejar-los eliminaran paràsits. És un peix resistent i fàcil de mantenir.

            PH: 8.1 - 8.4.                       Temperatura: 24 – 28 º C

Comportament: Si s’ha de mantenir amb altres espècies convé introduir individus juvenils d'uns 8 cm i, fer-ho de tal forma que sigui l'última espècie a integrar-se al conjunt, ja que són altament territorials.

Alimentació: Encara que és herbívor, accepta tant artemia i mysis congelats, com a aliment sec. És una de les espècies utilitzades per al control d'algues per mitjans naturals.

Reproducció: No presenten dimorfisme sexual, tan sols els mascles són de major grandària que les femelles. Són ovípars i la posada d'ous es realitza tant en parella, com en comunitat. El fresi succeeix al voltant de la lluna plena, estant sotmès a la periodicitat del cicle lunar. Són monògams.

http://www.youtube.com/watch?v=2h15MlcpvIM