SYNCHIROPUS SPLENDIDUS

Origen: Oceà Pacífic oest des de les Illes Ryukyu a Austràlia.

Hàbitat: Viu associat als esculls de coral entre els quals troba refugi en profunditats compreses entre els 1 i 18 metres.

Morfologia: Posseeix un cos allargat, els ulls sortits i la boca de mida petita, lleugerament projectada cap endavant. Posseeix dues aletes dorsals i aletes ventrals adaptades a facilitar el seu moviment sobre el substrat. Té 4 espines i 8 radis tous dorsals, i 6-8 radis tous anals. Compta amb una espina preopercular. En la seva coloració destaquen diverses franges verdes, ataronjades, i grogues, amb blau o verd brillant com a color de fons. L'aleta caudal és vermell-ataronjada amb el marge en blau.

Una pel·lícula greixosa que cobreix el seu cos el fa més resistent a malalties característiques de la pell, alhora que produeix mala olor i allibera substàncies amb algunes toxines; s'ha suggerit que la fan servir com a repel·lent davant predadors i competidors. La seva coloració cridanera podria ser aposemàtica, és a dir, com a avís per predadors.

Els mascles què són notablement més grans que les femelles arriben als 7 cm de longitud.

Manteniment: El seu manteniment en captivitat depèn en extrem de la seva adaptació inicial tant als nous paràmetres aquàtics com al principal problema que és l'alimentació morta. És més que convenient introduir-lo en aquaris madurs, que comptin amb fauna bentònica i cucs per proporcionar-alimentació. L'aclimatació haurà de ser molt lenta fins i tot en l'aspecte lumínico.Su esperança de vida en captivitat ronda els 6 anys.

Comportament: És un peix tranquil i associable amb la majoria d'espècies disponibles a aquariofília, excepte la combinació de més d'un mascle en el mateix hàbitat que finalitzarà amb la mort d'un d'ells.

Alimentació: S'alimenten principalment de petits crustacis i altres invertebrats. Són principalment carnívors, sobretot artròpodes no insectes (com amfípodes i isòpodes) i petits cucs, tot i que també és omnívor. Pot menjar microbis (protozous). Gran part de la seva ingesta la troba en les roques. També menja artemia i mysis congelats.

Reproducció. Que es produeixi la fresa en captivitat és relativament senzill amb animals adults. No obstant, això de treure la posta endavant és molt complex ja que les larves per la seva mida són molt difícils d'alimentar.