ERPETOICHTHYS CALABARICUS

Nom científic: Erpetoichthys calabaricus

Nom comú: Peix serp calamita.

Origen: Localitzat a Àfrica occidental principalment en la desembocadura del riu Ogun i el delta del riu Níger. També en el riu Congo des de Brazzaville fins a la seva desembocadura.

Hàbitat : Ríus de l'Àfrica tropical, localitzat tant en aigües dolces, com en aigües salobres, degut a la terbolesa de l'aigua sofreix d'una visió pobra.

Morfologia: Té forma similar a una serp, amb el cap lleugerament pla, ulls laterals, la mandíbula superior és mes llarga que la inferior. Compta amb un parell de petits tentacles que li ajuden a detectar el menjar per mitjà de lleugeres corrents elèctriques. Com a curiositat trobem que la seva bufeta natatòria actua a manera de pulmó i es troba unida a l'intestí de manera que aguanten fins a 4 hores fora de l'aigua. Té una coloració ventral groga o taronja i una coloració dorsal marró o verd oliva amb una taca de color negre en les aletes pectorals. En llibertat aconsegueixen els 90 cm de longitud però en aquaris és estrany que sobrepassin els 40 cm.

Manteniment: Aquari mínim de 100 litres i preferentment de més d'1 metre de llarg, a causa de la gran longitud que aconsegueix. Plantes resistents, amb substrat tou i arenós. Coves i amagatalls suficients, doncs són peixos nocturns i passaran la major part del dia amagats en elles. Imprescindible posar tapes a l'aquari ja què es caracteritzen per la seva afició i habilitat amb les escapades.

PH: 6.0 - 8.0                          GH: 5º - 19º                    Temperatura: 22º - 28º C

Comportament: No molesta a peixos de major grandària, encara que és un depredador d'hàbits nocturns, amb peixos de petita grandària. Cal tapar molt bé l'urna, ja que li agrada escapar dels aquaris, encara que pot viure un parell d'hores fora de l'aigua gràcies a la seva bufeta natatòria adaptada, aquesta és la principal causa de mort d'aquests peixos.

Alimentació: Preferentment aliment viu i congelat tals com a cucs, gambetes, artemia, insectes, llombrius i petits peixos. Si està ben adaptat acceptarà estics i pastilles de fons sense problemes.

Reproducció: La primera notícia que ens va arribar de la reproducció d'aquesta espècie en captivitat va venir de la mà dels alemanys Britz i Bartsch, l'any 1998. En la fase de festeig, el mascle neda al costat de la femella per tot l'aquari i quan arriba el moment del fresi l'abraça per fecundar els ous al moment de la seva posta. Seguidament forma una corrent amb la seva aleta cabal allunyant els ous fins que queden pegats en la decoració. Aquest acte es realitza repetidament durant almenys una setmana fins a haver posat entre 300 i 600 ous posant 4 cada vegada. Els ous eclosionen al tercer dia i els alevins s'adhereixen a qualsevol superfície gràcies a un òrgan que tenen en el cap. Se'ls ha d'alimentar amb nauplis d’ artemia.